I WILL SURVIVE (Sobreviuré)

Obro aquesta entrada amb el títol d'una cançó de la Glòria Gaynor, que diverses generacions han ballat  i que no perd la frescor.

Estem gairebé a mitjans d'octubre, a l'últim trimestre de l'any, en plena tardor i la coses no pinten bé, l'economia no es recupera i només sentim tot el dia en els grans mitjans que res no és com hauria d'ésser.

L'optimisme que hem viscut fins no fa gaire s'ha trencat com una copa de cristall. Malauradament, els mitjans, en la seva  gran majoria, al servei de les classes polítiques ens donen les seves versions dels fets convenientment maquillades i interpretades: el Mº, les CCAA, els agents socials, la patronal...

Les dades són reals i només fa falta fer una mirada al nostre entorn més proper per veure-ho. El veí del costat, la Roseta, el de cal Pepito, en Joan... Tots coneixem aturats i aturades amb un dia a dia que no canvia gaire: mirar ofertes per internet, enviar CV, cartes de presentació, visitar empreses, dir-li a la veïna, al cosí, a l'amic de la infància. Un dia rere un altre. Inventant-se cada dia i buscant sortides en aquesta "crisi", que la gran majoria viu a la força, no per gust.

Buscant sortides, això es pot veure en el documental "Generación Perdida" de-Documents tv-, interessant  exposició sobre la situació actual  i les diferents  percepcions de cadascú dels protagonistes. El títol, per mi, és equivocat. No es pot parlar de "generació perduda", sinó d'una generació que com en moltes altres ocasions de la història s'ha d'espabilar i  canviar aquesta llarga adolescència o potser "adultescència", per un altre estat.

Són joves, diferents, amb variades experiències vitals, ocupacions i estudis distints. El seu denominador comú: l'atur, la falta d'oportunitats, la frustració. Potser no han estat preparats, per això. Potser com diu, Jose Antonio Marina vam passar d'una educació basada en el sentit del deure i l'obediència a una educació més permissiva basada en la llibertat i els drets de les persones,  però sense educar en la frustració i creant persones molt més vulnerables.
Vulnerabilitat? Tots ho som de vulnerables, però també som molt capaços de tirar endavant.
Com diu la Glòria Gaynor: I WILL SURVIVE!!