I WILL SURVIVE (Sobreviuré)

Obro aquesta entrada amb el títol d'una cançó de la Glòria Gaynor, que diverses generacions han ballat  i que no perd la frescor.

Estem gairebé a mitjans d'octubre, a l'últim trimestre de l'any, en plena tardor i la coses no pinten bé, l'economia no es recupera i només sentim tot el dia en els grans mitjans que res no és com hauria d'ésser.

L'optimisme que hem viscut fins no fa gaire s'ha trencat com una copa de cristall. Malauradament, els mitjans, en la seva  gran majoria, al servei de les classes polítiques ens donen les seves versions dels fets convenientment maquillades i interpretades: el Mº, les CCAA, els agents socials, la patronal...

Les dades són reals i només fa falta fer una mirada al nostre entorn més proper per veure-ho. El veí del costat, la Roseta, el de cal Pepito, en Joan... Tots coneixem aturats i aturades amb un dia a dia que no canvia gaire: mirar ofertes per internet, enviar CV, cartes de presentació, visitar empreses, dir-li a la veïna, al cosí, a l'amic de la infància. Un dia rere un altre. Inventant-se cada dia i buscant sortides en aquesta "crisi", que la gran majoria viu a la força, no per gust.

Buscant sortides, això es pot veure en el documental "Generación Perdida" de-Documents tv-, interessant  exposició sobre la situació actual  i les diferents  percepcions de cadascú dels protagonistes. El títol, per mi, és equivocat. No es pot parlar de "generació perduda", sinó d'una generació que com en moltes altres ocasions de la història s'ha d'espabilar i  canviar aquesta llarga adolescència o potser "adultescència", per un altre estat.

Són joves, diferents, amb variades experiències vitals, ocupacions i estudis distints. El seu denominador comú: l'atur, la falta d'oportunitats, la frustració. Potser no han estat preparats, per això. Potser com diu, Jose Antonio Marina vam passar d'una educació basada en el sentit del deure i l'obediència a una educació més permissiva basada en la llibertat i els drets de les persones,  però sense educar en la frustració i creant persones molt més vulnerables.
Vulnerabilitat? Tots ho som de vulnerables, però també som molt capaços de tirar endavant.
Com diu la Glòria Gaynor: I WILL SURVIVE!!

ESTAR A L’ATUR → POSAR-SE EN RUTA

La recerca de feina és una feina, i vaja feina! Que n’és de feixuga i desagraïda tantes i tantes vegades!. Hom podem pensar que anem perduts, que els canvis que es produeixen al mercat laboral són tan ràpids que no estem prou preparats , que no disposem de les eines necessàries, que no tenim habilitats. Com veieu partim, gairebé sempre, del que “no” tenim, “no” som,“no” coneixem. És per això que sovint els aturats tenen una tendència a viure l’atur com una etapa negativa en la seva vida.

És ben cert que la situació d’atur és un fet que cada individu viu d’una manera molt diferent, tant per la seva pròpia història personal com per les seves circumstàncies econòmiques, socials i emocionals.  Una mateixa persona pot en un moment donat desitjar ésser a l’atur perquè té un projecte vital en aquell moment que, potser d’una altra manera, no podria portar a terme.  I, potser més endavant, a aquella mateixa persona ésser a l’atur és un estat que es torna insuportable per les circumstàncies que siguin.

 He donat moltes voltes per internet buscant informació sobre atur i depressió, atur i malaltia mental, atur i malalties psicosomàtiques. Escassa informació, al menys en català i/o castellà, penjada a l’abast de tothom. He trobat un estudi antic, data de l’any 1987, però vigent totalment en aquest moment. Aquest estudi fet a Anglaterra pel psiquiatra Leonardo Fagín, titulat "Stress y desempleo" i editat a la Revista Española de Neuropsiquiatría, ens emmarca com es viu la situació d'atur i les seves conseqüències en els individus i en la societat.

 Una situació (la d'aturat/da), en la gran majoria de casos no desitjada, que costa d'assolir i on és molt important el recolzament tant de la societat com de les administracions. Una situació individual que s'ha d'aprofitar per valorar les nostres capacitats, habilitats, les nostres competències,  per situar-nos front el mercat laboral i decidir la nostra ruta. 

Desterrar el "no" i canviar-ho pel "si", fer el nostre full de ruta i ENDAVANT, SEMPRE AMUNT!   

Recordeu: doneu-li la volta. Esteu a l'ATUR, però aprofiteu per posar-vos en RUTA.

EL PROGRAMA "QUALIFICA'T"

El Departament d'Ensenyament ha obert en data 19/09/2011 i fins el 25/09/2011 (el termini és molt curt), la preinscripció al programa Qualifica't. Aquest programa va dirigit a totes les persones de 18 anys o més que tinguin experiència laboral o en activitats socials (sense cotització a la Seguretat Social) de 2 anys com a mínim a jornada completa o el temps proporcional en el cas de jornada reduïda, en el sector productiu o professional relacionat amb el cicle formatiu del qual es volen validar els aprenentatges, desenvolupant activitats de l'àmbit de treball del cicle formatiu. En el programa Qualifica't es pot obtenir una certificació, total o parcial, que  facilita el reconexeiment acadèmic de l'experiència laboral adquirida i també es pot validar la formació contínua realitzada a l'empresa. Aquesta certificació es pot fer valer per, si es compleixen els requisits acadèmics d'accès, per a l'obtenció d'un títol de formació professional. Les famílies professionals que no s'oferten ara, formaran part més endavant de l'oferta del programa Acredita't, programa conjunt dels departaments d'Ensenyament i Empresa i Ocupació.

En un mercat laboral cada dia més exigent és recomanable, per no dir imprescindible, demostrar totes les nostres competències amb una titulació oficial. 

Si esteu interessats, feu-ne la preinscripció JA !

XX ≠ XY

El passat dia 8 de setembre, el Mº de Sanidad, Política Social e Igualdad, va publicar un "Informe sobre las  trayectorias laborales de las mujeres que ocupan puestos de alta cualificación".

Aquest estudi analitza una mostra de 32.960 treballadors i treballadores que ocupen llocs de treball d'alta qualificació professional amb dades de l'any 2009, basant-se en les vides laborals.

 Els homes segueixen estan endavant en les professions més qualificades, encara que les dones van avançant fins a situar-se en un 43%. Amb els salaris passa el mateix, la bretxa salarial es segueix mantenint, igual que el tipus de feina, ja que només el 21% dels contractes dels consells d'administració de les empreses estan ocupats per dones.

En altres aspectes, els perfils són molt semblants: la característica d'aquest sector és una alta estabilitat laboral: el 67% dels homes i el 63% de les dones no han abandonat la feina d'alta qualificació des de que van accedir, però les diferències de gènere són desfavorables a les dones perquè les seves experiències de feina són més inestables i discontinues, sobretot en la franja d'edat de 35 a 44 anys, on d'alguna manera es penalitza la maternitat.

Les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar que havien suposat un avanç tant per a les dones com per als homes quedaran aturades.

I ara amb la crisi encara serà més difícil avançar en aquest camí d'igualtat, com es comenta en aquest article del diari El País : erròneament quan la prioritat és mantenir o trobar una feina, la igualtat es considera un luxe.

Un luxe o una diferència cromosòmica?

JOVE 16 ANYS BUSCA...

A una setmana d'iniciar-se el curs escolar, hi ha molts joves, nois i noies, que no podran accedir a la formació reglada, bé per falta de places, bé perquè no han assolit els conexeiments necessaris per a obtenir una titulació que els hi permeti seguir aquest tipus de formació.
Em refereixo, sobretot, als nois i noies que acaben la ESO i no obtenen el graduat. Joves amb l'edat legal de treballar (16 anys) però amb molt poques expectatives, tal i com està el mercat laboral. Joves que s'enfronten a un díficil futur, molt desmotivats, molt perduts i molt sols en aquest moment de l'adolèscencia.
Un camí a seguir és realitzar un PQPI, un programa especial per a joves sense el graduat i amb una part pràctica molt important.


Per saber-ne l'oferta formativa, podeu consultar en la web del Departament d'Educació, o preguntar directament en els IES de la zona (IES Alt Penedès de Vilafranca i Intermunicipal de Sant Sadurní), o en la vostra Oficina de Treball.
Estigueu atents, en breu s'iniciaran.

EL VIDEOCURRICULUM

Tots sabem que el currículum vitae és el primer imput que les empreses tenen dels candidats. Una manera de distingir-nos i de fer que l'empresa es fixi en el nostre, és el vídeocurriculum. Cada vegada s'utilitza més en la selecció de personal i com veureu és una eina senzilla i gairebé a l'abast de tothom, si es té una web cam. En aquesta presentació ens expliquen amb claredat en què consisteix i com es fa, d'una manera senzilla i entenedora. Us animeu?

El Video CurríCulum

View more presentations from UOC

OCUPABILITAT

Ocupabilitat, un terme que últimament sentim sovint en els mitjans de comunicació. Al juliol, unes polèmiques declaracions del Conseller de Treball al diari Ara van provocar un allau de reaccions. Més endavant el Conseller  va matisar les seves paraules,com podeu sentir a l'entrevista amb la cadena SER:

La paraula "ocupabilitat" és una traducció del terme anglès "employability", a partir de les paraules employ (ocupació) i hability (habilitat). En sentit literal seria l'habilitat per accedir o mantenir-se en una ocupació.

Per entendre's i per saber de què parlem, l'ocupabilitat seria "la posició d'una persona en un moment determinat de la seva vida respecte a una ocupació concreta". Encara que desde les administracions es desenvolupen programes adreçats a grups de persones amb alguna necessitat o interès laboral comú, l'ocupabilitat és un factor individual. Evoluciona al llarg del temps, ja que la persona acumula experiència, desenvolupa competències o canvia la seva disponibilitat o situació personal. Així com varia depenent d'una ocupació a una altra. Una persona pot tenir una bona ocupabilitat respecte a un lloc de treball i una altre respecte a un de diferent.